Processons a Móra d'Ebre

Viacrucis al calvari
Hora: 7.00 h
Recorregut: des de l’església prioral fins l’ermita del calvari, retorn a l’església amb la baixada de les imatges per l’escalinata que va desde l’esplanada del calvari al castell.
Passos: Sant Crist dels Cavallers (portat a pols). La Dolorosa i la Verònica.

Història: amb una antiguitat de més de 150 anys, el Viacrucis és l’acte més concorregut de la setmana santa morenca.
L’any 2007 és va estrenar el toc “Baixada de les escales” música original de Ferran Roca, amb l’antic instrument català del sac de gemecs. S’interpreta al moment que les tres imatges queden encaixonades dins dels quaranta esglaons que baixen fins a la porta del castell. Al arribar a la parròquia es fa l’adoració a la Creu.
L’any 2007 aquest acte es va proclamar, per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, com a “Acte d’interès comarcal”.

El Calvari al Divendres Sant
(article publicat per Artur Cot, cronista oficial de la Vila, a la revista “La Riuada”, núm.14 del més d’abril del 1999.)

Una colla de documents ens endinsa a l’indret conegut com el Calvari (el Mont Sant com llegim en autors de segles enrere). És al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan localitzem diverses notícies relacionades amb la pràctica pietosa del viacrucis, una antiga devoció que es remunta a temps molt més vells.
Un document relacionat amb Leopold Pedret, un dels personatges més significants del segle XVIII, diu:
“Que el año 1756 o 1757, atendiendo a los particulares Vezinos de Mora de Ebro que su Monte Calvario o Via Crucis, carecia de una Ygla o Capilla para orar después de la última estación, determinaron erigir en dicho Monte bajo la invocación del Smo. Nombre de Jesús, como en efecto se construyó, sin mas emolumentos, que las limosnas, que se recogian de los naturales de dicha Villa que voluntariamente quisieran contribuir y otros con sus Personas o Jornales, y otros con Caballerias, en la construcción y transporte de los materiales necesarios”. “ Que la Fàbrica de la obra referida en Capitulo Anterior fue confiada a Leopoldo Pedret, familiar del Sto Oficio y labrador de lo Mas, azendado de la Villa de Mora de Ebro. Mayordomo y a los Mayorales o Coadhjuntores de la Cofradia del Dulcísimo Nombre de Jesús, pagando el dicho Leopoldo Pedret al Albañil y Peones de las limosnas que recogia de dicha cofradia y acudiendo de su parte con la asistencia personal y con sus caballerias, que empleó hasta que se acabó la Fàbrica de la Capilla, se bendijo y se celebró missa en ella”.

Al segle XIX amb les lluites civils i amb un seguit de violències, l’indret del Calvari resultà molt damnificat. És desprès de l’ultima carlinada quan es restaurà la vella ermita dedicada al Sant Nom de Jesús i novament refeta sota la dedicació dels Dolors.
La gent de mora amb la restauració alfonsina tornen a pujar pietosament i tranquils al Calvari, contemplen a primera hora del matí al barranc del Cap de la Vila plantat de moreres llustroses, les creus restaurades i l’escala monumental que el Moro havia destruït per servir-se’n en les obres del castell.
El calvari torna a ésser l’indret on tradicionalment es congrega la multitud en una singular trobada: religiosa, patriòtica (cercant les arrels dels nostre passat mes íntim) costumista...
Avui, en el moment del traspàs cronològic, a cavall del tercer mil•lenni, la veu de la història, la profunda convicció cristiana ens torna a posar dempeus i amb el silenci de la multitud creient venera i valora profundament el fet entranyable de la redempció mentre es repeteix l’evocació evangèlica: “Ell que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Joan 13-1)

Baixada per l'escalinata

Les inclemències no entervoleixen l'ànim dels fidels