El novembre del 2007, l’Associació demanava al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre que declarés el Viacrucis de Divendres sant com a Acte d’Interès Comarcal.
El dia 21 de març del 2008, Divendres Sant, era lliurat per part del President del Consell, Sr. Josep Solé Arnal, el diploma acreditatiu d’aquesta distinció. La petició era formulada amb els següents arguments:
El dia 21 de març del 2008, Divendres Sant, era lliurat per part del President del Consell, Sr. Josep Solé Arnal, el diploma acreditatiu d’aquesta distinció. La petició era formulada amb els següents arguments:
L’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa de Móra d’Ebre, i en el seu nom el president, i atenent a les bases d’aquest Consell per tal de “Protecció de Manifestacions de caire Cultural i/o Tradicional d’interès etnològic de la comarca de la Ribera d’Ebre.
Sol·licitem d’aquest Consell Comarcal la nominació d’interès comarcal çl Viacrucis del Divendres Sant de Móra d’Ebre.
Justifiquem que aquest acte té una antiguitat provada de més de 250 anys (interromputs només per les diferents guerres que han assotat el nostre territori).
Justifiquem que aquest acte té una antiguitat provada de més de 250 anys (interromputs només per les diferents guerres que han assotat el nostre territori).
- Que la concurrència a l’acte ha anat en augment.
- Que tot i la reforma que la Parròquia va fer l’any 1967 de tots els actes processionals, aquest va quedar sense cap modificació.
- Per l’hora que comença l’acte, a les 7 del matí del Divendres Sant.
- Que a més de l’acte religiós esdevé per la gent de Móra d’Ebre i de la comarca, un acte cultural que arriba a l’expectació, sobretot per la baixada de les imatges pels 40 esglaons que porten des del pla del Calvari fins al peu del castell.
- Que no s’ha celebrat només en comptades ocasions i sempre per inclemències de temps. No ha estat així en els darrers anys, donat que el 2000 i el 2007 s’ha celebrar tot i que plovia. Per tot això i més, creiem que el Viacrucis de Divendres Sant de Móra d’Ebre, mereix el reconeixement comarcal com a acte d’interès.
A tal efecte adjuntem documentació, escrita i gràfica de l’esdeveniment
El Calvari al Divendres Sant (article publicat per Artur Cot, Cronista Oficial de la Vila) a la revista “La Riuada”, núm. 14 del mes d’abril del 1999.
Un document relacionat amb Leopold Pedret, un dels personatges més significants del segle XVIII, diu:
“Que el año 1.756 o 1.757, atendiendo los particulares Vezinos de Mora de Ebro que su Monte Calvario o Via Crucis, carecia de una Ygla o Capilla para orar después de la última Estación, determinaron erigir en dicho Monte bajo la invocación del Smo. Nombre de Jesús, como en efecto se construyó, sin más emolumentos, que las limosnas, que se recogian de los naturales de dicha Villa que voluntariamente quisieran contribuir i otros con sus Personas o Jornales, y otros con Cavallerías, en la construcción y transporte de los Materiales Necesarios”. “Que la Fábrica de la obra referida en Capítulo anterior fué confiada a Leopoldo Pedret, Familiar del Sto Oficio y labrador de lo Mas, azendado de la Villa de Mora de Ebro. Mayordomo y a los Mayorales o Coadhjuntores de la Cofradía del Dulcísimo Nombre de Jesús, pagando el dicho Leopoldo Pedret al Albañil y Peones de las limosnas que recogia de dicha Cofradía y acudiendo de su parte con la asistencia personal y con sus cavallerias, que empleó hasta que se acabó la Fábrica de la Capilla, se Bendijo y se celebró Missa en ella”.
Al segle XIX amb les lluites civils i amb un seguit de violències, l’indret del Calvari resultà molt damnificat. És després de l’última carlinada quan es restaurà la vella ermita dedicada al Sant Nom de Jesús i novament refeta sota la dedicació dels Dolors.
La gent de Móra amb la restauració alfonsina tornen a pujar pietosament i tranquils al Calvari, contemplen a primera hora del matí el barranc del Cap de la Vila plantat de moreres llustroses, les creus restaurades i l’escala monumental que el Moro havia destruït per servir-se’n en les obres del Castell.
El Calvari torna a ésser l’indret on tradicionalment es congrega la multitud en una singular trobada: religiosa, patriòtica (cercant les arrels del nostre passat més íntim) costumista...
Avui, en el moment del traspàs cronològic, a cavall del tercer mil·lenni, la veu de la història, la profunda convicció cristiana ens torna a posar dempeus i amb el silenci de la multitud creient venera i valora profundament el fet entranyable de la redempció mentre es repeteix l’evocació evangèlica: “Ell que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem “ (Joan 13-1).
La gent de Móra amb la restauració alfonsina tornen a pujar pietosament i tranquils al Calvari, contemplen a primera hora del matí el barranc del Cap de la Vila plantat de moreres llustroses, les creus restaurades i l’escala monumental que el Moro havia destruït per servir-se’n en les obres del Castell.
El Calvari torna a ésser l’indret on tradicionalment es congrega la multitud en una singular trobada: religiosa, patriòtica (cercant les arrels del nostre passat més íntim) costumista...
Avui, en el moment del traspàs cronològic, a cavall del tercer mil·lenni, la veu de la història, la profunda convicció cristiana ens torna a posar dempeus i amb el silenci de la multitud creient venera i valora profundament el fet entranyable de la redempció mentre es repeteix l’evocació evangèlica: “Ell que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem “ (Joan 13-1).
En la mateixa revista es pot llegir en un article signat per Joan Launes amb el nom “Història de la Setmana Santa a Móra d’Ebre” el següent paràgraf dedicat al Viacrucis:
Móra d’Ebre: per A. Caralt
Informació de l'article extreta de la revista "La Riuada" num; 14, de l'obra "Els Setges de Gandesa i del Castell de Móra" d'Artur Bladé i Desumvila i del Diari de Tarragona. Noticia declaració d'Acte d'Interes Comarcal
Fotografies cedides per Santiago Alfonso i Falcó
...El Viacrucis al Calvari és un dels actes de la Setmana Santa de Móra d’Ebre que compta amb més devoció i arrelament en els morencs, i que a hores d’ara continua present. A les 7 del matí surt el Viacrucis des de l’Església Prioral. En els darrers anys són prop d’un miler els morencs, fins i tot gent que ve de poblacions veïnes, que participen d’aquest acte penitencial que a l’aurora desfila pels carrers que ens porten al Calvari, acompanyant les imatges del Sant Crist dels Cavallers (portat a pols, com mana la tradició), la Dolorosa i la Verònica (incorporada fa uns anys). La meditació, l’olor de la farigola i el romaní a primeres hores del matí, amb els colors singulars de la cubeta de Móra, a la primavera, solcada per l’Ebre, envolten tot un esdeveniment que configura un dels actes centrals de la Setmana Santa de Móra d’Ebre, en un indret carregat d’història, de culte i de simbologia. El retorn del Calvari a l’Església és un dels moments més esperats cada any, la tradicional baixada de les escales del Calvari enfront del castell; nombrós públic es concentra al peu de la fortalesa per veure el descens de les diferents imatges, especialment la del Sant Crist dels Cavallers...
L’escriptor de Benissanet, Artur Bladé Desumvila, en el seu llibre “els setges de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre”, confirma l’existència del Calvari durant la guerra del 1837:
...Duien tres peces d’artilleria que tiraven a una cinquantena de passes. Forçosament, doncs, calia que fossin plaçades al pla del Calvari, l’únic lloc, amb les Eres (a l’altre costat del barranc de les Moreres), d’on es podia batre el castell. Per la banda del riu això no era possible, ni tampoc des del poble... ...El 16 Llagostera va fer formar els seus i reuní a tots els veïns a la Creu (potser caldria dir “a les Creus”) perquè veiessin volar el castell...
Article publicat al Diari de Tarragona el dia 22 de març del 2008-10-1
Móra d’Ebre: per A. Caralt
I a Móra d’Ebre, l’Associació Organitzadora de la Setmana Santa va rebre ahir al migdia el diploma acreditatiu per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre que proclama el Viacrucis del Divendres Sant com a acte d’Interès Comarcal.
El Viacrucis de Móra d’Ebre es va celebrar a la primera hora del matí, a les set, i va comptar amb l’assistència de més de 300 persones. Va recórrer, com és tradició, el trajecte des de l’església i l’ermita del Calvari amb les imatges de la Verònica, el Sant Crist dels Cavallers i la Mare de Déu dels Dolors.
El retorn per les escales del castell cap a la parròquia va ser un dels moments de més gran emotivitat, donat que es va estrenar el toc de processó “Baixada del Calvari de Móra d’Ebre”, obra de Ferran Roca.
Informació de l'article extreta de la revista "La Riuada" num; 14, de l'obra "Els Setges de Gandesa i del Castell de Móra" d'Artur Bladé i Desumvila i del Diari de Tarragona. Noticia declaració d'Acte d'Interes Comarcal
Fotografies cedides per Santiago Alfonso i Falcó
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada