Processons a Móra d'Ebre

Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa

Processó del Sant Enterrament
Hora: 22.00h
Recorregut: Carrers. Barca, Dr.Peris, Sta. Madrona, Nou, Palla, Plaça de la Verge, Plaça de baix (conegut popularment com la Volta dels Carros)
Passos: Oració a l’Hort (Oliveret), Jesús al Pretori (Pilats), Jesús amb la creu al coll (La Verònica), Sant Crist dels Cavallers, La Pietat, Sant Sepulcre (Llitera), La Soledat (Dolorosa).
Grup de Percussió, estendard de l’Oliveret, estendard de la Santa Faç, estendard del Dol, Greu dels Penitents, Creu del Cirineu, nens i nenes amb ofrenes, senyores amb mantellina, vestes...

Història: l’origen dels passos de Setmana Santa de Móra es remunta al segle XVIII. Des de la destrucció de Móra a mans del liberals el 1837 durant la primera carlinada fins a la fratricida guerra de 1936 en què totes les imatges religioses van ser destruïdes, es disposà d’un ampli repertori de passos. Sobre aquesta imatgeria cal fer esment dels treballs artístics de la família Ferrer, familiars de la Venerable Son Filomena Ferrer. Eren del pare, Felix Ferrer, els passos que esculpí entre 1865 i 1867. Són molts recordats l’Ecce Homo i la Dolorosa de la Roca, (aquestes figures de talla i gran bellesa van ser llençades a l’Ebre pels seus propietaris per por a la represàlies).
Des del 1940 al 1966 es van anar adquirint els passos per la confraria del Sant Crist dels Cavallers, a més sortien els armats.
Del 1967 a finals dels 80, l’església considerà que la processó havia de desprendre’s de tots els elements folklòrics i ostentosos, deixen de sortir els armats, l’Oliveret, Pilats, la Verònica i el Sant Crist dels Cavallers. Només es conserva el Sant Sepulcre i la Dolorosa.
Des de començament dels 90 fins als nostres dies, es viu una nova obertura als elements més tradicionals, tornen a recuperar-se els antics passos.
L’any 2000 és crea l’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa de Móra d’Ebre, que porta a terme la restauració de totes les imatges i el bastiment dels nous passos. Surt un nou Grup de Percussió i s’estrena el “Toc de processó” amb música original de Ferran Roca, des d’aquest any la processó finalitza dins del temple, on es fa l’adoració al Crist, amb la solemne entrada i sortida del Grup de Percussió i de totes les flors que han desfilat amb els diferents passos.
L’any 2009 s’adquireix la Pietat i es basteix el pas. Actualment està en fase de renovació el pas del Sant Sepulcre.
Grup de Percussió
La Llitera


Dia 2 d’abril de 2010.

Viacrucis al calvari
Hora: 7.00 h
Recorregut: des de l’església prioral fins l’ermita del calvari, retorn a l’església amb la baixada de les imatges per l’escalinata que va desde l’esplanada del calvari al castell.
Passos: Sant Crist dels Cavallers (portat a pols). La Dolorosa i la Verònica.

Història: amb una antiguitat de més de 150 anys, el Viacrucis és l’acte més concorregut de la setmana santa morenca.
L’any 2007 és va estrenar el toc “Baixada de les escales” música original de Ferran Roca, amb l’antic instrument català del sac de gemecs. S’interpreta al moment que les tres imatges queden encaixonades dins dels quaranta esglaons que baixen fins a la porta del castell. Al arribar a la parròquia es fa l’adoració a la Creu.
L’any 2007 aquest acte es va proclamar, per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, com a “Acte d’interès comarcal”.

El Calvari al Divendres Sant
(article publicat per Artur Cot, cronista oficial de la Vila, a la revista “La Riuada”, núm.14 del més d’abril del 1999.)

Una colla de documents ens endinsa a l’indret conegut com el Calvari (el Mont Sant com llegim en autors de segles enrere). És al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan localitzem diverses notícies relacionades amb la pràctica pietosa del viacrucis, una antiga devoció que es remunta a temps molt més vells.
Un document relacionat amb Leopold Pedret, un dels personatges més significants del segle XVIII, diu:
“Que el año 1756 o 1757, atendiendo a los particulares Vezinos de Mora de Ebro que su Monte Calvario o Via Crucis, carecia de una Ygla o Capilla para orar después de la última estación, determinaron erigir en dicho Monte bajo la invocación del Smo. Nombre de Jesús, como en efecto se construyó, sin mas emolumentos, que las limosnas, que se recogian de los naturales de dicha Villa que voluntariamente quisieran contribuir y otros con sus Personas o Jornales, y otros con Caballerias, en la construcción y transporte de los materiales necesarios”. “ Que la Fàbrica de la obra referida en Capitulo Anterior fue confiada a Leopoldo Pedret, familiar del Sto Oficio y labrador de lo Mas, azendado de la Villa de Mora de Ebro. Mayordomo y a los Mayorales o Coadhjuntores de la Cofradia del Dulcísimo Nombre de Jesús, pagando el dicho Leopoldo Pedret al Albañil y Peones de las limosnas que recogia de dicha cofradia y acudiendo de su parte con la asistencia personal y con sus caballerias, que empleó hasta que se acabó la Fàbrica de la Capilla, se bendijo y se celebró missa en ella”.

Al segle XIX amb les lluites civils i amb un seguit de violències, l’indret del Calvari resultà molt damnificat. És desprès de l’ultima carlinada quan es restaurà la vella ermita dedicada al Sant Nom de Jesús i novament refeta sota la dedicació dels Dolors.
La gent de mora amb la restauració alfonsina tornen a pujar pietosament i tranquils al Calvari, contemplen a primera hora del matí al barranc del Cap de la Vila plantat de moreres llustroses, les creus restaurades i l’escala monumental que el Moro havia destruït per servir-se’n en les obres del castell.
El calvari torna a ésser l’indret on tradicionalment es congrega la multitud en una singular trobada: religiosa, patriòtica (cercant les arrels dels nostre passat mes íntim) costumista...
Avui, en el moment del traspàs cronològic, a cavall del tercer mil•lenni, la veu de la història, la profunda convicció cristiana ens torna a posar dempeus i amb el silenci de la multitud creient venera i valora profundament el fet entranyable de la redempció mentre es repeteix l’evocació evangèlica: “Ell que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Joan 13-1)

Baixada per l'escalinata

Les inclemències no entervoleixen l'ànim dels fidels

10:05

Divendres de Dolor. Processó de les Torxes

Publicat per Penitent


Dia 26 de març de 2010 Divendres de Dolor. Processó de les Torxes.
Hora: 20.30 h., després del Septenari
Recorregut: des de l’església Prioral fins l’ermita del Calvari.
Passos: Mare de Déu dels Dolors del Calvari.
Història: es va començar l’any 1987 amb motiu de la restauració que es va efectuar a l’ermita, la restauració de la imatge de la Mare de Déu i la col·locació d’un petit retaule de l’escultor morenc Joan Segú.
Des de llavors l’afluència de fidels ha anat en augment. El nom li prové del costums de deixar espelmes a l’ermita.
L’any 2009 es va estrenar un toc de gralla amb el nom de “Processó de les Torxes” original de Ferran Roca.

El culte a la Verge dels Dolors a la parroquial de Móra

Des dels principis de la nostra història veiem com la pietat cristiana de Móra gira entorn del diferents titularitats de la Verge Maria. A aquestes s’hi afegeix, el 1738, el culte a la verge dels Dolors, que a partir d’aquell moment s’identificarà amb la religiositat morenca i culminarà amb la pràctica del Septenari, amb el solemne Viacrucis al Calvari de Divendres Sant, el fet religiós més popular, concorregut i estimat dels morencs i últimament amb la processó nocturna del Divendres de Dolor que recorda aquella Salve que sempre va atreure una multitud extraordinària al peu de la Verge afligida a qui la litúrgia atribuïa aquelles paraules: “Oh vosaltres els que passeu mireu si hi ha dolor semblant al meu dolor!”.

Atur Cot, articles publicat a la revista “La Riuada”, abril de 1999.

Mare de Déu dels Dolors del Calvari

Processó de les torxes

12:01

I els Armats de Móra d'Ebre?

Publicat per Penitent

La revista La Riuada en el seu número 14 de l’abril del 1999 i en un monogràfic dedicat a la Setmana Santa de Móra d’Ebre, dedica un escrit als armats, signat per Joan Launes i Villagrasa i Jordi Duran:

“Els armats són els soldats romans que precedeixen les processons de Setmana Santa. A Móra d’Ebre la seva presència a les processons és molt antiga. A principi de segle obrien les processons de les nits de Dijous Sant i Divendres Sant i s’ha pogut confirmar gràcies a una fotografia, que acompanyaven al Sant Crist dels Cavallers al Viacrucis del Calvari.

Els armats van sortir a peu i a cavall amb el capità manaia al capdavant, personatge característic i principal de la formació. Portava una indumentària diferent a la resta d’armats i tenia la missió de preparar i formar els nous membres per a la desfilada i per a l’exercici dels passos que realitzaven, sobretot per a la tradicional cadena. Se sap que d’abans de la Guerra Civil van fer les funcions de capità manaia els morencs Tomàs Cambra Pasanau i Antonio Ribera.

La nova formació d’armats es va crear l’any 1941, segons l’acord adoptat per la confraria del Sant Crist dels Cavallers, i va tenir fins a 1966 a Víctor Arnal Lasala com a capità manaia. A les seves ordres tenia un total de vint joves que rebien la instrucció a les Eres. Amb un pregó es cridava anualment els veïns a formar part de la cohort romana, amb la qual cosa s’aconseguia el relleu dels soldats.

Amb el capità manaia presidint la processó, els armats, en dues files de deu homes, seguien el pas al ritme dels instruments –normalment tambors- i acompanyaven la música amb el característic so que fan les llances al picar a terra. La cadena que es formava als Quatre Cantons era un dels moments més esperats de la processó.

A la primeria de la dècada dels 40, quatre soldats romans van ser presents al Viacrucis del calvari, per escortar la imatge del Sant Crist dels Cavallers.

Els armats, igual com succeí amb els passos, van deixar de sortir a la processó del Sant Enterrament l’any 1967”.

Glossari:

Cadena: la formació realitzava un canvi de costat a les files, realitzant un trenat. Quatre Cantons. Cruïlla dels carrers Dr. Peris, Bonaire i Santa Madrona, lloc conegut també com El Portal.

Les Eres: eres comunals de la població situades a les afores de la vila.

Processó de Dijous Sant: va deixar de fer-se als anys 40

Com anaven vestits?.

La vestimenta dels armats de Móra d’Ebre era molt senzilla, amb més tocs medievals que no pas de indumentària romana. La cuirassa i l’escut eren de llautó (pintat amb purpurina argent, generalment de la que s’utilitzava per pintar les estufes de llenya), el casc amb un plomall de papers. La falda primer va se blanca amb tires de color blau i roig, després va canviar-se per una de vellut roig fosc. La camisa blanca era rematada per un coll amb puntes que queien per damunt de la cuirassa. Les mitges de color blanc moltes vegades eren els coneguts “calçotets llargs” . les espardenyes típiques de català amb vetes de color roig lligades fins el genoll. La llança estava reforçada al peu per una funda metàl·lica per tal de poder “picar” més fort.

Les restes de cuirasses, escuts, cascs i llances que s’han guardat fins ara, ens van ser donades per les Monges Mínimes, perquè les pugés conservar la nostra Associació l’any 2007.
Us deixo unes mostres gràfiques, tot esperant que algun dia poguem reproduir les fotografies en color i en un contexte molt mes actual.