Processons a Móra d'Ebre

Processó del Sant Enterrament
Hora: 22.00h
Recorregut: Carrers. Barca, Dr.Peris, Sta. Madrona, Nou, Palla, Plaça de la Verge, Plaça de baix (conegut popularment com la Volta dels Carros)
Passos: Oració a l’Hort (Oliveret), Jesús al Pretori (Pilats), Jesús amb la creu al coll (La Verònica), Sant Crist dels Cavallers, La Pietat, Sant Sepulcre (Llitera), La Soledat (Dolorosa).
Grup de Percussió, estendard de l’Oliveret, estendard de la Santa Faç, estendard del Dol, Greu dels Penitents, Creu del Cirineu, nens i nenes amb ofrenes, senyores amb mantellina, vestes...

Història: l’origen dels passos de Setmana Santa de Móra es remunta al segle XVIII. Des de la destrucció de Móra a mans del liberals el 1837 durant la primera carlinada fins a la fratricida guerra de 1936 en què totes les imatges religioses van ser destruïdes, es disposà d’un ampli repertori de passos. Sobre aquesta imatgeria cal fer esment dels treballs artístics de la família Ferrer, familiars de la Venerable Son Filomena Ferrer. Eren del pare, Felix Ferrer, els passos que esculpí entre 1865 i 1867. Són molts recordats l’Ecce Homo i la Dolorosa de la Roca, (aquestes figures de talla i gran bellesa van ser llençades a l’Ebre pels seus propietaris per por a la represàlies).
Des del 1940 al 1966 es van anar adquirint els passos per la confraria del Sant Crist dels Cavallers, a més sortien els armats.
Del 1967 a finals dels 80, l’església considerà que la processó havia de desprendre’s de tots els elements folklòrics i ostentosos, deixen de sortir els armats, l’Oliveret, Pilats, la Verònica i el Sant Crist dels Cavallers. Només es conserva el Sant Sepulcre i la Dolorosa.
Des de començament dels 90 fins als nostres dies, es viu una nova obertura als elements més tradicionals, tornen a recuperar-se els antics passos.
L’any 2000 és crea l’Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa de Móra d’Ebre, que porta a terme la restauració de totes les imatges i el bastiment dels nous passos. Surt un nou Grup de Percussió i s’estrena el “Toc de processó” amb música original de Ferran Roca, des d’aquest any la processó finalitza dins del temple, on es fa l’adoració al Crist, amb la solemne entrada i sortida del Grup de Percussió i de totes les flors que han desfilat amb els diferents passos.
L’any 2009 s’adquireix la Pietat i es basteix el pas. Actualment està en fase de renovació el pas del Sant Sepulcre.

Viacrucis al calvari
Hora: 7.00 h
Recorregut: des de l’església prioral fins l’ermita del calvari, retorn a l’església amb la baixada de les imatges per l’escalinata que va desde l’esplanada del calvari al castell.
Passos: Sant Crist dels Cavallers (portat a pols). La Dolorosa i la Verònica.

Història: amb una antiguitat de més de 150 anys, el Viacrucis és l’acte més concorregut de la setmana santa morenca.
L’any 2007 és va estrenar el toc “Baixada de les escales” música original de Ferran Roca, amb l’antic instrument català del sac de gemecs. S’interpreta al moment que les tres imatges queden encaixonades dins dels quaranta esglaons que baixen fins a la porta del castell. Al arribar a la parròquia es fa l’adoració a la Creu.
L’any 2007 aquest acte es va proclamar, per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, com a “Acte d’interès comarcal”.

El Calvari al Divendres Sant
(article publicat per Artur Cot, cronista oficial de la Vila, a la revista “La Riuada”, núm.14 del més d’abril del 1999.)

Una colla de documents ens endinsa a l’indret conegut com el Calvari (el Mont Sant com llegim en autors de segles enrere). És al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, quan localitzem diverses notícies relacionades amb la pràctica pietosa del viacrucis, una antiga devoció que es remunta a temps molt més vells.
Un document relacionat amb Leopold Pedret, un dels personatges més significants del segle XVIII, diu:
“Que el año 1756 o 1757, atendiendo a los particulares Vezinos de Mora de Ebro que su Monte Calvario o Via Crucis, carecia de una Ygla o Capilla para orar después de la última estación, determinaron erigir en dicho Monte bajo la invocación del Smo. Nombre de Jesús, como en efecto se construyó, sin mas emolumentos, que las limosnas, que se recogian de los naturales de dicha Villa que voluntariamente quisieran contribuir y otros con sus Personas o Jornales, y otros con Caballerias, en la construcción y transporte de los materiales necesarios”. “ Que la Fàbrica de la obra referida en Capitulo Anterior fue confiada a Leopoldo Pedret, familiar del Sto Oficio y labrador de lo Mas, azendado de la Villa de Mora de Ebro. Mayordomo y a los Mayorales o Coadhjuntores de la Cofradia del Dulcísimo Nombre de Jesús, pagando el dicho Leopoldo Pedret al Albañil y Peones de las limosnas que recogia de dicha cofradia y acudiendo de su parte con la asistencia personal y con sus caballerias, que empleó hasta que se acabó la Fàbrica de la Capilla, se bendijo y se celebró missa en ella”.

Al segle XIX amb les lluites civils i amb un seguit de violències, l’indret del Calvari resultà molt damnificat. És desprès de l’ultima carlinada quan es restaurà la vella ermita dedicada al Sant Nom de Jesús i novament refeta sota la dedicació dels Dolors.
La gent de mora amb la restauració alfonsina tornen a pujar pietosament i tranquils al Calvari, contemplen a primera hora del matí al barranc del Cap de la Vila plantat de moreres llustroses, les creus restaurades i l’escala monumental que el Moro havia destruït per servir-se’n en les obres del castell.
El calvari torna a ésser l’indret on tradicionalment es congrega la multitud en una singular trobada: religiosa, patriòtica (cercant les arrels dels nostre passat mes íntim) costumista...
Avui, en el moment del traspàs cronològic, a cavall del tercer mil•lenni, la veu de la història, la profunda convicció cristiana ens torna a posar dempeus i amb el silenci de la multitud creient venera i valora profundament el fet entranyable de la redempció mentre es repeteix l’evocació evangèlica: “Ell que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Joan 13-1)

Baixada per l'escalinata

Les inclemències no entervoleixen l'ànim dels fidels

Seguint en la tradició anual, l'Associació Organitzadora de les Processons de Setmana Santa ha rearrencat la seua activitat.
Les processons van arrencar amb la Processó de Divendres dels Dolors, o processó de les torxes. La pujada de la Mare de Deu del calvari va comptar enguany amb l'estrena, in situ, del toc del calvari presentat en societat fa un temps.
Algun dels integrants del grup de percussió van interpretar-la, acompanyant a l'autor, Ferran Roca, tot just quan la imatge es va entreveure arribant al calvari.

Les següents processons son;

Viacrucis, divendres sant a les 7 del matí.
Sortida en processó desde l'esglèsia, acompanyats per; La Verònica, el Sant Crist dels Cavallers i la Dolorosa, que arriben a trenc d'alba al calvari. Seguidament es fa la tradicional baixada per les escales del castell, acte que com sabeu es d'interes comarcal. La baixada per les escales està amenitzada pel toc compost especialment per l'ocasió i que s'executa quan totes les imatges són a les escales.

Processó del Sant Enterrament.
Arrenca desde la plaça de baix a les 10 de la nit, l'ordre de la processó es el següent;
- Grup de Percussió
- Creu Processional
- Estendard de l'horació de l'hort (NOVETAT)
- Pas de l'horació a l'hort "Oliveret".
- Pas de Jesús al Pretori "Pilats".
- Estendard de la Santa Faç.
- Pas del carrer de l'Amargura "Verònica".
- Creu del Cirineu.
- Sant Crist dels Cavallers.
- Nens amb improperis.
- Pas de la Pietat (NOVETAT)
- Creu dels Penitents.
- Pas del Sant Sepulcre "Llitera".
- Prior i Autoritats.
- Bandera de l'associació.
- Estendard del Dol.
- Pas de la Soletat "Dolorosa".
- Xulones.
- Vestes.
- Banda de Mùsica.

També informem que estem preparant nous albums fotografics, de la construcció i baixada al poble del nou pas de la pietat.
Esperem que el temps acompanyi i les processons puguin lluir en tot el seu esplendor i poguem gaudir tots del moment.